La pe no està

Emili ha anat al metge amb son pare i la uela Pilar. Mentre estaven al metge, ha mirat el cartell de les lletres, el que hi ha a les consultes per fer controls de la vista, i ha començat a reconèixer algunes lletres. Deia: A d'Alma. D de Dit... I després de mirar una estona ha dit: La Pe no està.

I, efectivament, la pe no estava.

El nom de totes les coses

Emili té devoció a l'Imaginari des dels set o huit mesos. De primer, quan veia la portada del llibre es posava a riure. Després, als dotze mesos, era capaç d'assenyalar-lo quan el veia, indicant-nos aixina el seu desig de llegir el llibre. Ara, quan comença a tindre un nom per a totes les coses, també el té per a l'imaginari. L'anomena, naturalment, "imainai". Crec que l'afició a l'imaginari, i les hores que hem passat asseguts dient el nom de totes les coses pacientment -primer, només aguantava una o dos pàgines. Després, mirava tot el llibre. Ara busca pàgines concretes, seccions concretes les que l'interessen-, han ajudat molt a tindre  la més de mitja centena de paraules que té al seu vocabulari actiu. I va en augment.

Portada de l'Imaginari, de l'editorial SM. Existeix la versió en valencià, gallec, castellà, basc, anglés i francés.

A més d'aprendre el nom de les coses -i dels animals, i les persones-, Emili també ha heredat de l'imaginari una afició als llibres, a la lectura: actualment les coses amb què s'entreté més són: els instruments de música, els llibres i les activitats de muntar (el tren, o els blocs de construcció). Significatiu, si més no.