La pe no està

Emili ha anat al metge amb son pare i la uela Pilar. Mentre estaven al metge, ha mirat el cartell de les lletres, el que hi ha a les consultes per fer controls de la vista, i ha començat a reconèixer algunes lletres. Deia: A d'Alma. D de Dit... I després de mirar una estona ha dit: La Pe no està.

I, efectivament, la pe no estava.

El nom de totes les coses

Emili té devoció a l'Imaginari des dels set o huit mesos. De primer, quan veia la portada del llibre es posava a riure. Després, als dotze mesos, era capaç d'assenyalar-lo quan el veia, indicant-nos aixina el seu desig de llegir el llibre. Ara, quan comença a tindre un nom per a totes les coses, també el té per a l'imaginari. L'anomena, naturalment, "imainai". Crec que l'afició a l'imaginari, i les hores que hem passat asseguts dient el nom de totes les coses pacientment -primer, només aguantava una o dos pàgines. Després, mirava tot el llibre. Ara busca pàgines concretes, seccions concretes les que l'interessen-, han ajudat molt a tindre  la més de mitja centena de paraules que té al seu vocabulari actiu. I va en augment.

Portada de l'Imaginari, de l'editorial SM. Existeix la versió en valencià, gallec, castellà, basc, anglés i francés.

A més d'aprendre el nom de les coses -i dels animals, i les persones-, Emili també ha heredat de l'imaginari una afició als llibres, a la lectura: actualment les coses amb què s'entreté més són: els instruments de música, els llibres i les activitats de muntar (el tren, o els blocs de construcció). Significatiu, si més no.

La primera oclusiva

Si fa temps parlàvem de protopetorros, aquestes provatures vocàl·liques han evolucionat fins tornar-se oclusives. Ahir diumenge em vaig adonar que Emili cada vegada pronuncia "ba-ba-ba" amb més claredat. Això aviat es convertirà en "pa-pa-pa", si no m'equivoque. Però ja m'ho va advertir Gisela: aprenen a dir "papa" abans que "mama". Què li farem. De moment no és conscient que res del que diu signifique res, però entre son pare i jo l'animem cada volta que fa "ba-ba" per a que evolucione en el llenguatge. És un procés molt emocionant"

Sons nous

Fins fa poc el desenvolupament lingüístic d'Emili havia estat avorrit: aaaa, ago, i agú, havien estat els últims sons. Sembla que des de fa unes setmanes s'escolta, i li agrada el so de la seua pròpia veu. He de dir que a mi també m'agrada el so de la seua veu. Ara fa crits expressius quan està content, o satisfet. Però a més ha incrementat el nombre de vocals i de síl·labes. Hem de donar la benvinguda, al món d'Emili, a les noves síl·labes: Abu, Iya, Aia i Iieee. També s'ha iniciat en els sons consonàntics, però no els puc classificar en l'apartat de síl·labes. Diu alguna cosa aixina com vmpf.

Fent l'indi

Fa uns dies -no recorde exactament si quatre o cinc- per a fer-lo riure mentre renegava en veu alta vaig tapar-li i destapar-li la boca amb el ditet a Emili. Com quan fem l'indi, per entendre'ns. Em va fer riure molt. En mostrar-li-ho a son pare també li va fer gràcia, i també li ho va fer -més a pressa- la següent volta que es va presentar l'oportunitat. Ara, després de tots aquests dies, a Emiliet sembla haver-li fet gràcia definitivament, i cada volta que li ho fem, torna a cridar -a dir aaaaaaah- per a que li tapem i li destapem la boca per fer l'indi. És molt graciós!

Protopetorros

Des del 19 de juliol, que va emetre el primer so que no era un plor, Emili ha estat fent provatures fonètiques. Ha passat l'etapa dels "ajo", i ara n'ha encetat una altra de "abu". Entretant és graciós sentir-lo dient vocals clares, com "uè" quan plora, o "ma" o "na" en algunes ocasions -quan està molest per alguna cosa-. Però el més important de hui és que ha començat els protopetorros. Ha estat a la vesprada, mentre Emili feia el sopar i jo intentava torbar-lo. Ha unit els llavis mullats i ha intentat tirar aire a través d'ells. No li ha eixit un petorro, però és un bon inici. Ha estat com una "p" torpe, allargada. Ja li queda menys per dir "papa".

Taller de massatges

Fa setmanes que em vaig apuntar, en una sessió de La Safor al pit, a un taller de massatges. Desafortunadament va coincidir que anit mateix ens entraren unes ganes irreprimibles d'anar al sopar en homenatge a Estellés. Val a dir que Emili es va acabar portant molt bé, però es nota que el xiquet comença a adonar-se d'on està, i de quan li canvien els ritmes. Anit i hui està tenint problemes per a dormir precisament pel canvi de ritme. Tornàrem a casa a les dos del matí -jo encara tinc remordiments de ser una mala mare-. A les quatre Emiliet s'ha despertat per a mamar, i després me l'he portat al llit de matrimoni, per a poder dormir els tres en pau.

A les deu i cinc ens hem presentat Pitusset i jo al taller, ell dormint i jo desfeta, però amb ganes d'aprendre. La sessió ha estat didàctica i amena, rodejada d'amics i bebés. La matrona estava divertint-se d'allò més mirant-me fer-li el massatge a Emili, perquè jo li parlava i ell em contestava. Això de "parlar" en veu alta -és a dir, emetre sons que no són plors o gemecs- ho fa des del 19 de juliol. Però des de fa dos dies cap ací ha incrementat la llargada i la freqüència de les seves xerrades fins a extrems hilariants. Hui al taller de massatge n'ha fet una demostració la mar de divertida.

La matrona ens animava a parlar amb els nostres bebés: el massatge és alguna cosa més que quelcom agradable; és una manera de comunicar-se amb el fill, de conèixer-lo. De fet, en algun lloc he llegit que els bebés prematurs incrementen el seu pes en un 20% més si els fan massatges i són tocats que en aquells que no. No sé si és pels massatges que li faig -després del bany-, però Emili porta un molt bon ritme de creixement. Ara que ha complit els tres mesos ronda els set quilos i mig. Mama cada vegada amb menys freqüència -pot arribar a estar quatre hores sense tastar mamella durant el dia, i sis o set durant la nit-, però probablement amb igual fruïció.

Aquesta nit, que estava nerviós, li he tornat a fer el massatge del matí: tot nuet, sense ni tan sols bolquer, amb la cremeta de mil duros, la música que li posava quan estava a la panxa, damunt del nostre llit de matrimoni i amb la llum tènue. S'ha acabat relaxant; s'ha posat content. I ara, mentre escric damunt del mateix llit on fa una hora l'acariciava i el tocava, està amb son pare al menjador agafant la son. Els meus Emilis.

La primera lletra

Emili ha dit A. Per primera volta ha emés un so sense intenció de queixar-se, sinó de comunicar-se pacíficament. Ha estat després del bany. Crec que el bany li agrada molt. Estava estirat al canviador, l'estàvem secant, i de sobte hem sentit el so de la seua veu. A. Hui, 19 de juliol de 2010, deu dies després de nàixer, Emiliet ha dit la seua primera lletra.