Una de les coses més famoses d'Almoines és el parc del trenet. Venen de tota la comarca, i els diumenges es pot pujar en un trenet menudet. Fa alguns diumenges em van dir d'anar i portar al xiquet. Finalment Emili va anar amb son pare i sa tia Maria, però no va pujar al trenet. Hui se m'ha ocorregut que una manera de pujar al tren és amb la motxilla, portant-lo jo. De manera que hem anat al parc amb son pare, els iaios i els tios Joan i Maria.
Hem pujat la primera volta, però Emili estava dormint. Finalment, una volta despert, hem decidit tornar a pujar-lo.
No sembla que l'haja emocionat especialment. Estava normal, com quan està amb mi i camine pel carrer. Però l'hem filmat i n'hem fet un xicotet reportatge. Així podrà dir que ell als quatre mesos ja havia pujat al trenet.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tres mesos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tres mesos. Mostrar tots els missatges
diumenge, 7 de novembre del 2010
dissabte, 16 d’octubre del 2010
Taller de massatges
Fa setmanes que em vaig apuntar, en una sessió de La Safor al pit, a un taller de massatges. Desafortunadament va coincidir que anit mateix ens entraren unes ganes irreprimibles d'anar al sopar en homenatge a Estellés. Val a dir que Emili es va acabar portant molt bé, però es nota que el xiquet comença a adonar-se d'on està, i de quan li canvien els ritmes. Anit i hui està tenint problemes per a dormir precisament pel canvi de ritme. Tornàrem a casa a les dos del matí -jo encara tinc remordiments de ser una mala mare-. A les quatre Emiliet s'ha despertat per a mamar, i després me l'he portat al llit de matrimoni, per a poder dormir els tres en pau.
A les deu i cinc ens hem presentat Pitusset i jo al taller, ell dormint i jo desfeta, però amb ganes d'aprendre. La sessió ha estat didàctica i amena, rodejada d'amics i bebés. La matrona estava divertint-se d'allò més mirant-me fer-li el massatge a Emili, perquè jo li parlava i ell em contestava. Això de "parlar" en veu alta -és a dir, emetre sons que no són plors o gemecs- ho fa des del 19 de juliol. Però des de fa dos dies cap ací ha incrementat la llargada i la freqüència de les seves xerrades fins a extrems hilariants. Hui al taller de massatge n'ha fet una demostració la mar de divertida.
La matrona ens animava a parlar amb els nostres bebés: el massatge és alguna cosa més que quelcom agradable; és una manera de comunicar-se amb el fill, de conèixer-lo. De fet, en algun lloc he llegit que els bebés prematurs incrementen el seu pes en un 20% més si els fan massatges i són tocats que en aquells que no. No sé si és pels massatges que li faig -després del bany-, però Emili porta un molt bon ritme de creixement. Ara que ha complit els tres mesos ronda els set quilos i mig. Mama cada vegada amb menys freqüència -pot arribar a estar quatre hores sense tastar mamella durant el dia, i sis o set durant la nit-, però probablement amb igual fruïció.
Aquesta nit, que estava nerviós, li he tornat a fer el massatge del matí: tot nuet, sense ni tan sols bolquer, amb la cremeta de mil duros, la música que li posava quan estava a la panxa, damunt del nostre llit de matrimoni i amb la llum tènue. S'ha acabat relaxant; s'ha posat content. I ara, mentre escric damunt del mateix llit on fa una hora l'acariciava i el tocava, està amb son pare al menjador agafant la son. Els meus Emilis.
Etiquetes de comentaris:
La Safor al Pit,
llengua,
massatge,
son,
tres mesos
dimecres, 22 de setembre del 2010
Evolucions
Evoluciona cada volta més. Ara des de fa un parell de dies, quan li deixes alguna cosa damunt la falda és capaç d’agafar-la. Bé, amb esforç, és posible que acabe agafant-la. Fins ara no ho feia, li costava molt. Ahir ho va fer quatre o cinc voltes, amb la qual cosa intuïsc que hi havia intencionalitat.
Emili també està desanquet amb els queixals, des de fa un parell de setmanes. La tia Sunsión em va dir si eren les genives, i ho vaig negar. Hui, al taller de lactància, quan han vist al xiquet rosegant-me els dits de les mans –que les hi posava a la boca, perquè estava desesperat-, m’han dit que és possible que siguen les dents: que li moguen dins la boca –cosa que no vol dir que vagen a eixir-li la setmana que ve, evidentment. Però ja se li veuen uns puntets blancs a les genives de baix.
Una altra cosa del taller de lactància és que organitzen moltes conferències i tallers. Emili i jo ens hem apuntat a un taller de massatge per a nadons i un parell de conferències. Ara que la meua única feina és ser mare, més val estar informada…
Subscriure's a:
Missatges (Atom)