Segona visita a Barcelona

El càncer de la "uela" Maria ens ha fet tornar a Barcelona a tota la família, en una situació bastant in extremis, per mi (el dia següent de passar per un procés d'oposicions) i per ella (tot just operada). El dia de l'aniversari d'Emili el vam passar de viatge cap a Barcelona. Afortunadament tot va anar bé, el viatge i l'operació, i estarem uns dies a Barcelona fent-li companyia a la "uela" i visitant algunes coses de la ciutat. Ací hi ha alguns exemples de la visita per la ciutat. No cal dir que a Emili li encanta: tant el pis, que és de parquet i és agradós de gatejar-hi, com les novetats que veu tots els dies. Des que està ací menja més!

Adééu!

Una altra fita infantil és la de quan els xiquets comencen a dir adéu. Val a dir que els xiquets anglesos ho tenen més fàcil, perquè el nostre "adéu" són dos síl·labes que un xiquet encara no pronuncia, mentre que el típic "ba, ba" que fan ara és més paregut al bye bye anglés. Anyway, el cas és que Emili va dir adéu per fi la setmana passada, el diumenge -crec recordar que era 17 d'abril-, quan Encarnita i els bessos s'acomiadaven d'una visita furtiva amb bombolles de sabó incloses. Porte mesos que cada vegada que algú de la família s'acomiada té com a missió especial dir adéu amb la mà, i així ho fem tots els de casa, i la setmana passada vam tindre el primer resultat. He de dir que fins ara ha estat l'únic, i que no ha tornat a repetir la fita. Però tinc fe, i estic segura que abans dels 18 anys (pensament recurrent), efectivament tornarà a repetir la fita.

Primer Nadal

Primer Nadal d'Emili. Recorde que fa un any pensava: tinc ganes que siga el Nadal que ve. Aixina ja tindré el meu fill. Ha estat un any llarg, però finalment ha arribat el Nadal que ve amb el meu xiquet en braços. Hem dinat a casa l'àvia Pilar, que ha fet picaeta, peixet, gambetes i tot de coses bones per a dinar. A taula, els de la família de sempre, més el tio Blanco, la tia Bela, l'altra tia Bela (la tia del xiquet) i a última hora se'ns ha unit Carlos, la parella. Hem dinat des de les dos fins a les set de la vesprada. En tot aquest temps, Emiliet ha dinat amb nosaltres -caqui-, a dormit, i s'ha passejat de braç en braç, donant la murga i fent-nos passar moments preciosos tot alhora. A partir de les set hem anat a ca les "ueles", a ca la tia Pureta i a ca la "ueleta". Desitjava que tornara a tindre un moment de lucidesa, però no ha estat possible. En tot cas, a la festa se'ns han unit els tios -Salvador i Jesús-, les ties -Fani i Júlia-, i els cosins -Sara (i Rubén), Jesús i Salva-. Emiliet ha passat de braç en braç, però s'ha notat que començava a estar cansat. Ha arribat a casa i s'ha adormit de seguida. Un dia cansat, per al xiquet, però molt feliç.

Primera Nit de Nadal

Ja tenim la primer Nit de Nadal per a Emili. I he de dir que es va portar com un campió, anit. I això que li vam trastocar tots els horaris. En comptes de dutxar-lo al voltant de les huit, com sempre, Emili el va dutxar a les sis. Ens vestírem tots guapos i mudats i a Emiliet li vaig preparar un pijameta per a quan es posara a dormir, i també els estris de menjar papilles.
La primera cosa de la nit, quan ja estem tots reunits és fer cagar el tió. La mare ens va fer cantar tres voltes abans que el tió es posara a cagar regals! I a l'última de les voltes Emili pare va agafar a Emili fill i li va fer pegar al tió amb un bastó. I Emiliet tot el que volia era menjar-se el bastó! Ens va cagar regals per a tots: per a Emili un martell que sona quan pigues, un joc de picar amb un martell unes formes geomètriques, i un cap d'ànec que quan el sacses fa soroll. Molt divertit. L'entrega de regals va allargar un poc, perquè hi havia molts regals i molta família -n'érem 13, Emiliet inclòs, naturalment-. I a l'hora de sopar li vaig preparar papilla de pera. Se la va menjar quasi tota. Mentrestant, tenia molta son. Tenia els ulls rojos, rojos. Però com veia tant de moviment, no volia adormir-se. Finalment, després de les papilles li vaig canviar el paquet i li vaig posar el pijama -de presidiari, que diuen. Està moníssim amb eixe pijama-. I a la mamella es va adormir. Naturalment, mentre jo feia totes estes coses, els altres sopaven. I quan van acabar tots de sopar jo encara tenia fam. Però no va importar, perquè Emili va passar una Nit de Nadal fantàstica, rodejat de família, menjar, regals i felicitat, com ha de ser. I hui li espera un dinar de Nadal -o pràcticament diria un dia sencer de Nadal- igualment feliç, rodejat, aquesta volta, per la família de son pare.

Besàvia

Emili ha nascut amb els quatre avis -,una sort que jo no vaig tindre-, molts oncles-avis,una tia-besàvia (la Tia Pureta) i una besàvia (la ueleta Conxeta). Sempre que he portat el xiquet a ca la tia Pura, que viu amb la germana -la ueleta Conxa-, no he vist cap de moviment per part de la germana. La ueleta pateix Alzheimer des de fa anys -jo no l'he coneguda amb coneixement, i fa set anys que conec el meu home-. Des que la conec pràcticament no l'he sentida parlar, tampoc. L'Alzheimer que pateix és avançat i sever, i poc fer poques coses. Només l'he sentida riure, perquè el tio Jesús té l'habilitat de fer-la riure fins i tot ara.
Hui he anat a ca la uela Pilar, ací mateix, a Almoines. Ha coincidit que estaven la Tia Pureta -a qui se li obri el cor cada volta que veu a Emiliet- i la ueleta. De primer l'ha agafat la tia, que no sap què fer amb ell de contenta que es posa. No sap certament què fer-li. Després la uela Pilar ha agafat Emili i l'ha posat davant la ueleta Conxa, que fins ara estava dormint. I sembla haver tingut un flaix de lucidesa. L'ha mirat i li ha dit- Bonico. I després -Guapo. I quan Pilar li ha dit que era el seu besnét ha posat cara d'emoció i d'alegria. Si sabera que ha de reaccionar aixina cada volta que el veu li'l portaria tots els dies a casa. Ha estat una llàstima no haver enregistrat el moment amb vídeo o amb alguna cosa. Volia, almenys, deixar-ne constància al bloc.

He anat de visita a ca la tia Pura. És la germana de la besàvia d'Emili, la uela Conxeta. A ella no li agrada que la filmen, de manera que he hagut de fer este video "d'estrangis". Sé que no hauria d'haver-ho fet, però és per un bé major. He, he.