Tot el dia amb ell

M'he passat el dia entregada al meu fill. No hi ha cosa que em faça més feliç que això. Ara, amb tres mesos i mig, puc dir que Emili està cada dia més deliciós. I més gran! Hui el que generalment tarde tres quarts o una hora en fer -canviar-lo i assear-lo a ell, donar-li de mamar, assear-me jo i desdejunar-, ho he fet en dos hores! Perquè s'ha passat una hora sencera mamant, de nou i mitja a deu i mitja.
Una de les coses que més m'agraden d'ara és que li ha pegat per parlar després de mamar. Està prenent i quan ja està satisfet es gira, em somriu, i em parla. Jo li parle també, i com veu que li conteste, ell encara em parla més. És una escena tendríssima i divertidíssima alhora. Me'l menjaria.
Com he dit, hem passat tot el dia junts. No he fet res de la casa, pràcticament. Pel matí a més de les tasques que ens han ocupat hem parlat al sofà, hem agafat joguets, hem fet gimnàstica -posar-lo cap per avall, que no li agrada però la pediatra m'ha dit que és important que ho faça, hem contat el conte de la Maisy i els somnis, i finalment s'ha posat potroset. Intentant que s'adormira, finalment he decidit portar-lo a passejar. Hem estat al parc del trenet i al pati dels meus sogres, on he aprofitat per a regar les bledes i el julivert -que he plantat en vistes que el proper gener comence a prendre papilles salades, per fer-li-les amb bledes ecológiques-. Finalment en arribar a casa sembla que s'ha adormit.
És un bebé poc dormidor, de dia. Hui l'he tancat a l'habitació, l'he ficat dins la cuna, li he tancat la persiana i he fet el possible per què dormira almenys una horeta. Al cap de mitja horeta ha fet uec. I cap amunt. A migdia mitja horeta més, i per la vesprada dos mitges hores més. Entre dormideta i dormideta ha vingut Alícia, que no l'havia vist des que tenia dos mesos. L'ha vist enorme i s'ha enamorat; Emili estava divertidíssim, reia molt, i ens feia riure.
Ara que ja és de nit s'han acabat les rutines. Després de la dutxa sol prendre i s'adorm després de la presa. Mantinc a Emili dormint al menjador fins assegurar-me que efectivament s'ha adormit per a tota la nit. Fa un quart l'he traslladat a la cuna, i ara jo mateixa aniré al llit. Em cal fer els mateixos horaris que el meu infant, o em moriré de son!

Taller de massatges

Fa setmanes que em vaig apuntar, en una sessió de La Safor al pit, a un taller de massatges. Desafortunadament va coincidir que anit mateix ens entraren unes ganes irreprimibles d'anar al sopar en homenatge a Estellés. Val a dir que Emili es va acabar portant molt bé, però es nota que el xiquet comença a adonar-se d'on està, i de quan li canvien els ritmes. Anit i hui està tenint problemes per a dormir precisament pel canvi de ritme. Tornàrem a casa a les dos del matí -jo encara tinc remordiments de ser una mala mare-. A les quatre Emiliet s'ha despertat per a mamar, i després me l'he portat al llit de matrimoni, per a poder dormir els tres en pau.

A les deu i cinc ens hem presentat Pitusset i jo al taller, ell dormint i jo desfeta, però amb ganes d'aprendre. La sessió ha estat didàctica i amena, rodejada d'amics i bebés. La matrona estava divertint-se d'allò més mirant-me fer-li el massatge a Emili, perquè jo li parlava i ell em contestava. Això de "parlar" en veu alta -és a dir, emetre sons que no són plors o gemecs- ho fa des del 19 de juliol. Però des de fa dos dies cap ací ha incrementat la llargada i la freqüència de les seves xerrades fins a extrems hilariants. Hui al taller de massatge n'ha fet una demostració la mar de divertida.

La matrona ens animava a parlar amb els nostres bebés: el massatge és alguna cosa més que quelcom agradable; és una manera de comunicar-se amb el fill, de conèixer-lo. De fet, en algun lloc he llegit que els bebés prematurs incrementen el seu pes en un 20% més si els fan massatges i són tocats que en aquells que no. No sé si és pels massatges que li faig -després del bany-, però Emili porta un molt bon ritme de creixement. Ara que ha complit els tres mesos ronda els set quilos i mig. Mama cada vegada amb menys freqüència -pot arribar a estar quatre hores sense tastar mamella durant el dia, i sis o set durant la nit-, però probablement amb igual fruïció.

Aquesta nit, que estava nerviós, li he tornat a fer el massatge del matí: tot nuet, sense ni tan sols bolquer, amb la cremeta de mil duros, la música que li posava quan estava a la panxa, damunt del nostre llit de matrimoni i amb la llum tènue. S'ha acabat relaxant; s'ha posat content. I ara, mentre escric damunt del mateix llit on fa una hora l'acariciava i el tocava, està amb son pare al menjador agafant la son. Els meus Emilis.

Dormir tota la nit

Que un bebé dorma tota la nit és una utopia. Només un tant per cent molt reduït dorm tota la nit. I també va per fases. Emili els dos primers mesos es despertava una o dos voltes per mamar. Del segon al tercer mes em dormia huit o nou hores seguides. Als tres mesos va començar a despertar-se tres o quatre voltes i va ser la tortura. Em vaig passar una setmana seguida dormit tres o quatre hores: el deixava a la cuna, es despertava plorant, m'alçava, li donava el pit al menjador, ell es desvetllava, jo m'adormia, em passava una hora fent-lo adormir i quan finalment ell s'adormia qui estava desvetllada era jo. Pel que es veu, als tres mesos adquireixen les noves fases del son que tindran d'adults, i és un canvi que no els resulta fàcil. Després de consultar-ho a la Safor al Pit hem fet la prova que dorma amb nosaltres i donar-li de mamar gitats, sense alçar-nos ni ell ni jo. El resultat ha estat glòria. Dormim més estrets; però dormim!