Primera Nit de Nadal

Ja tenim la primer Nit de Nadal per a Emili. I he de dir que es va portar com un campió, anit. I això que li vam trastocar tots els horaris. En comptes de dutxar-lo al voltant de les huit, com sempre, Emili el va dutxar a les sis. Ens vestírem tots guapos i mudats i a Emiliet li vaig preparar un pijameta per a quan es posara a dormir, i també els estris de menjar papilles.
La primera cosa de la nit, quan ja estem tots reunits és fer cagar el tió. La mare ens va fer cantar tres voltes abans que el tió es posara a cagar regals! I a l'última de les voltes Emili pare va agafar a Emili fill i li va fer pegar al tió amb un bastó. I Emiliet tot el que volia era menjar-se el bastó! Ens va cagar regals per a tots: per a Emili un martell que sona quan pigues, un joc de picar amb un martell unes formes geomètriques, i un cap d'ànec que quan el sacses fa soroll. Molt divertit. L'entrega de regals va allargar un poc, perquè hi havia molts regals i molta família -n'érem 13, Emiliet inclòs, naturalment-. I a l'hora de sopar li vaig preparar papilla de pera. Se la va menjar quasi tota. Mentrestant, tenia molta son. Tenia els ulls rojos, rojos. Però com veia tant de moviment, no volia adormir-se. Finalment, després de les papilles li vaig canviar el paquet i li vaig posar el pijama -de presidiari, que diuen. Està moníssim amb eixe pijama-. I a la mamella es va adormir. Naturalment, mentre jo feia totes estes coses, els altres sopaven. I quan van acabar tots de sopar jo encara tenia fam. Però no va importar, perquè Emili va passar una Nit de Nadal fantàstica, rodejat de família, menjar, regals i felicitat, com ha de ser. I hui li espera un dinar de Nadal -o pràcticament diria un dia sencer de Nadal- igualment feliç, rodejat, aquesta volta, per la família de son pare.

Nova banyera

Tenim tres banyeres: la del canviador, on l'hem estat banyant fins ara; la verda plegable, que utilitzàrem en el viatge a Madrid, i la unflable. Fa un parell de setmanes que encenem el calefactor quan dutxem al xiquet, per a que no passe fred. Però això em complica la dutxa, perquè Emili cada vegada té més força, i ha descobert -al temps que hem engegat el calefactor- com de divertida és la dutxa quan esguita. En conclusió, ha estat fent el bany un santllàtzer, amb el perill que entre aigua al calefactor i ens electrocutem tots.
Hui passejant amb Virginia -hem anat a una exposició de pintures de l'any Borja, amb Aina i els nostres respectius bebès- he plantejat la qüestió. Ella m'ha dit que estava pensant en omplir-se la banyera i clavar al xiquet amb ella. En arribar a casa li ho he exposat a Emili pare, amb l'esperança que em donara l'aprovació. Després de recordar-me que sóc la sòcia de Greenpeace que més aigua gasta banyant-se en comptes de dutxant-se -fa mesos que no em banye!-, hem decidit unflar la banyera carabassa, i dutxar-hi a Emiliet.
El resultat ha estat molt satisfactori: Emili ha xapollejat com un boig, hem estat calentets al bany, no hi ha hagut perill i ningú no ha acabat xop com un polp. sembla que tindrà continuïtat.