Tortura a l'aigua

Emili té dies a la piscina. El priemr dia va ser una gràcia, el segon dia va plorar un poc, i el tercer dia ha estat una tortura per a ell. Estic mosquejada perquè cada volta sembla patir més. Si em torna a muntar una esceneta deixaré de portar-lo, que no ha vingut a este món a patir, el meu fill. He parlat amb l'entrenadora, i li he comentat que precisament li acabava d'eixir una dent. M'ha dit que en eixe cas probablement l'aigua calenta li estava afectant, que probablement li produïa un cert dolor. L'he tret de la piscina abans d'hora. Esperem que siga només per la denteta.

Primera piscina

Ja tenia pensat portar a Emili a natació des que estava embarassada. Em vaig assabentar que estava en estat de bona esperança mentre feia un curs avançat de natació a la piscina del Grau, i com veia que tenien sessions de natació per a bebès, la idea la vaig tindre en un principi. Però en anar a preguntar, em comentaren que només acceptaven a bebès a partir de sis mesos -cosa que no entenc, perquè als sis mesos és quan perden el reflex de busseig-. Aixina que una mare de la mamella -Virginia- i jo ens hem comboiat per a portar als nostres nadons a natació al Max Wellness Spa, a Bellreguard, que els accepten a més jove edat. Abans d'apuntar-nos ens han convidat a fer una prova, i ha estat hui, a les sis i mitja de la vesprada.
Emili ha entrat amb un Babykini posat i un gorret per al cap que hem comprat a l'entrada. L'entrenadora, Raquel, em deia com l'havia d'anar portant, i Emili ha estat encantat. Ha estat rient durant vint minuts seguits. Estava encantat. Només en vore-li la cara ja he decidit que volia vindre amb ell a natació sense falta.
M'ha fet molta gràcia que tenia l'impuls de moure les cametes mentre el passejava per l'aigua agafat dels bracets. Pareix que no, però sembla que fan molt d'esforç.
Al final de la sessió l'han escabussat tres voltes -delicadament, només fins a les celles, progressivament-. Aixina i tot, ha fet una carassa com que li li ha agradat massa. A la tercera volta, quan ja eixíem, s'ha posat a plorar definitivament.
El bany i el canvi de roba posteriors han estat un tant caòtics, sobretot perquè sent jo una persona sola la cosa es complica. Però tinc la sensació que si ve Virginia resultarà més senzill -ens podem ajudar l'una a l'altra-. Afortunadament per a mi, he coincidit en aquesta sessió amb Joana, la cosina de Neus, i la seua filla Maria de dos mesos i mig. Ha estat una gran ajuda.
Emili s'ha adormit tan bon punt l'he posat al cotxe, i ha estat dormint fins que hem arribat a Dénia -teníem una entrega de premis literaris i una picaeta-. En arribar a l'auditori s'ha despertat, li he donat de mamar i ningú s'ha assabentat que hi havia un bebé. A l'eixida, quan hem fet la picaeta, ha estat la cirereta de la reunió. Tots ens miraven i venien a conèixer-lo. I a la nit ha dormit tota la nit com un angelet.