Domir a la cuna

La cuna tapa la tauleta de nit, però ho considere un mal menor

Emili no ha volgut dormir mai a la cuna. Quin drama! El primer dia, en arribar de l'hospital, el vaig deixar a la minicuna. Es va posar a plorar com si li anara la vida. Des d'aquell moment em vaig adonar que al xiquet no li agraden les cunes. Tant era així que durant els seus primers dies de vida l'únic lloc on accedia dormir era al sofà! Passat el temps, la cosa es va solucionar dormint amb nosaltres. Però no cal dir que cada dia Emili és més gran, i necessita espai per a girar-se. Des de fa uns mesos, quasi totes les setmanes algú de nosaltres es dedica a dormir al sofà, perquè al final resulta agobiant estar tantes persones al llit. Després de la mampresa d'anit, he decidit solucionar-ho emprant-li la cuna a la meua sogra. Com cap de les dos iaies no utilitzen la cuna (perquè a Emili no li agrada, prefereix dormir a un llit normal, o preferentment de matrimoni), doncs li l'he demanat prestada. L'he desmuntada, l'he portat ací, i he tret una de les barreres. Ara és com un annex al llit. No puc dir que el meu fill s'haja independitzat, però és bo que s'haja convertit en un annex, en una comunitat autònoma nocturna. De moment he lligat les potes de la cuna a les potes del llit, per a reduir el perill que caiga de costat. Sembla que es troba còmode i que li agrada. Vorem com passa la seua primera nit.

Independència per dormir

No, encara no l'he portat a dormir al bressol, per les nits. Encara dorm amb nosaltres, al llit, amb quasi deu mesos. No entenc la pressa per forçar un xiquet a dormir lluny dels seus pares; si ell està més tranquil (i jo també), tant me fa què pensen els altres. Però sí que es nota que poc a poc va volent adquirir la seua independència a l'hora de dormir.
Des de sempre Emili s'ha adormit als meus braços, mamant. Fins als tres o quatre mesos fins i tot mamar era una garantia d'adormir-lo. Però des de fa un parell de setmanes el meu cigronet ha començat a independitzar-se en açò de la son, i la veritat és que fa molta gràcia. A la nit, abans de dormir, estem tots al menjador mirant la televisió amb poca llum encesa. Emili juga fins que comença a fregar-se els ulls -o fins que em reclama-. Aleshores me'l pose damunt -he deixat d'usar el coixí de lactància, començava a fer-se més incòmode que altra cosa-, i mama. Quan mama a la nit és molt divertit, perquè veus com se li van tancant els ulls, tot i que continue mamant amb fermesa, que sempre ha estat un xiquet de mandíbula convençuda. Arriba un punt, encara que estiga adormit, que se separa de mi, es gira i es tomba a dormir en algun lloc que tinga a prop i tinga espai. En tot cas, he pres el costum d'asseure'm al costat de la chaiselongue del sofà. D'aquesta manera quan li entra son es gita a la chaiselongue ell solet, i s'adorm.
Diuen que els xiquets s'han d'adormir sols, que es malacostumen. No sé en els altres casos, però no és el meu. Sempre ha dormit abraçat a mi, i ara comença la seua independència. Algun dia -espere- també se separarà del llit i exigirà el seu propi espai. Sense presses.

Primera Nit de Nadal

Ja tenim la primer Nit de Nadal per a Emili. I he de dir que es va portar com un campió, anit. I això que li vam trastocar tots els horaris. En comptes de dutxar-lo al voltant de les huit, com sempre, Emili el va dutxar a les sis. Ens vestírem tots guapos i mudats i a Emiliet li vaig preparar un pijameta per a quan es posara a dormir, i també els estris de menjar papilles.
La primera cosa de la nit, quan ja estem tots reunits és fer cagar el tió. La mare ens va fer cantar tres voltes abans que el tió es posara a cagar regals! I a l'última de les voltes Emili pare va agafar a Emili fill i li va fer pegar al tió amb un bastó. I Emiliet tot el que volia era menjar-se el bastó! Ens va cagar regals per a tots: per a Emili un martell que sona quan pigues, un joc de picar amb un martell unes formes geomètriques, i un cap d'ànec que quan el sacses fa soroll. Molt divertit. L'entrega de regals va allargar un poc, perquè hi havia molts regals i molta família -n'érem 13, Emiliet inclòs, naturalment-. I a l'hora de sopar li vaig preparar papilla de pera. Se la va menjar quasi tota. Mentrestant, tenia molta son. Tenia els ulls rojos, rojos. Però com veia tant de moviment, no volia adormir-se. Finalment, després de les papilles li vaig canviar el paquet i li vaig posar el pijama -de presidiari, que diuen. Està moníssim amb eixe pijama-. I a la mamella es va adormir. Naturalment, mentre jo feia totes estes coses, els altres sopaven. I quan van acabar tots de sopar jo encara tenia fam. Però no va importar, perquè Emili va passar una Nit de Nadal fantàstica, rodejat de família, menjar, regals i felicitat, com ha de ser. I hui li espera un dinar de Nadal -o pràcticament diria un dia sencer de Nadal- igualment feliç, rodejat, aquesta volta, per la família de son pare.

Taller de massatges

Fa setmanes que em vaig apuntar, en una sessió de La Safor al pit, a un taller de massatges. Desafortunadament va coincidir que anit mateix ens entraren unes ganes irreprimibles d'anar al sopar en homenatge a Estellés. Val a dir que Emili es va acabar portant molt bé, però es nota que el xiquet comença a adonar-se d'on està, i de quan li canvien els ritmes. Anit i hui està tenint problemes per a dormir precisament pel canvi de ritme. Tornàrem a casa a les dos del matí -jo encara tinc remordiments de ser una mala mare-. A les quatre Emiliet s'ha despertat per a mamar, i després me l'he portat al llit de matrimoni, per a poder dormir els tres en pau.

A les deu i cinc ens hem presentat Pitusset i jo al taller, ell dormint i jo desfeta, però amb ganes d'aprendre. La sessió ha estat didàctica i amena, rodejada d'amics i bebés. La matrona estava divertint-se d'allò més mirant-me fer-li el massatge a Emili, perquè jo li parlava i ell em contestava. Això de "parlar" en veu alta -és a dir, emetre sons que no són plors o gemecs- ho fa des del 19 de juliol. Però des de fa dos dies cap ací ha incrementat la llargada i la freqüència de les seves xerrades fins a extrems hilariants. Hui al taller de massatge n'ha fet una demostració la mar de divertida.

La matrona ens animava a parlar amb els nostres bebés: el massatge és alguna cosa més que quelcom agradable; és una manera de comunicar-se amb el fill, de conèixer-lo. De fet, en algun lloc he llegit que els bebés prematurs incrementen el seu pes en un 20% més si els fan massatges i són tocats que en aquells que no. No sé si és pels massatges que li faig -després del bany-, però Emili porta un molt bon ritme de creixement. Ara que ha complit els tres mesos ronda els set quilos i mig. Mama cada vegada amb menys freqüència -pot arribar a estar quatre hores sense tastar mamella durant el dia, i sis o set durant la nit-, però probablement amb igual fruïció.

Aquesta nit, que estava nerviós, li he tornat a fer el massatge del matí: tot nuet, sense ni tan sols bolquer, amb la cremeta de mil duros, la música que li posava quan estava a la panxa, damunt del nostre llit de matrimoni i amb la llum tènue. S'ha acabat relaxant; s'ha posat content. I ara, mentre escric damunt del mateix llit on fa una hora l'acariciava i el tocava, està amb son pare al menjador agafant la son. Els meus Emilis.

Dormir tota la nit

Que un bebé dorma tota la nit és una utopia. Només un tant per cent molt reduït dorm tota la nit. I també va per fases. Emili els dos primers mesos es despertava una o dos voltes per mamar. Del segon al tercer mes em dormia huit o nou hores seguides. Als tres mesos va començar a despertar-se tres o quatre voltes i va ser la tortura. Em vaig passar una setmana seguida dormit tres o quatre hores: el deixava a la cuna, es despertava plorant, m'alçava, li donava el pit al menjador, ell es desvetllava, jo m'adormia, em passava una hora fent-lo adormir i quan finalment ell s'adormia qui estava desvetllada era jo. Pel que es veu, als tres mesos adquireixen les noves fases del son que tindran d'adults, i és un canvi que no els resulta fàcil. Després de consultar-ho a la Safor al Pit hem fet la prova que dorma amb nosaltres i donar-li de mamar gitats, sense alçar-nos ni ell ni jo. El resultat ha estat glòria. Dormim més estrets; però dormim!

Dormir

Emili porta quasi una setmana dormint tota la nit. S’adorm a les onze i es desperta al voltant de les huit. La primera volta que va fer això em vaig sentir com si haguera passat una setmana en un balneari. Ara ja m'he malacostumat. Espere que la tònica continue aixina, i m'haja eixit un xiquet dormidor.

Deu fer més de quinze dies que l'hem passat a dormir a la seua cuna, a la seua habitació. Potser és que es troba més còmode d'aquesta manera, a l'habitació. Al final el cuco resultava un poc estret. Ara, a la cuna, sembla estar d'allò més bé, si he de jutjar per la quantitat d'hores que dorm seguides. La pediatra m'ha dit que no el deixe estar més de sis hores sense prendre. Però jo el tinc prou gros, el xiquet. Tampoc vullc despertar-lo per a que mame si no té ganes.