Primera papilla de fruites

Ferran menja la primera papilla de fruites, amb pera, plàtan i un poquet de suquet de taronja.

Pel que sembla, li ha agradat d'allò més!

Ferran i el biberó

Com el dijous hem d'anar a fer-li la biòpsia a Emili, no em puc endur el meu lactant a l'hospital, i s'haurà de quedar amb la "uela" Pilar. Serà la primera volta en tota la seua vida que s'alimenta lluny de mi, i per fer una prova, hui he descongelat llet i li la he donada amb un biberó de medela supermodern que es diu calm, i que en principi ha de succionar com si succionara la mamella per a traure la llet. No sé si és per l'invent, o si era perquè era la primera volta que s'alimentava a través d'un plàstic fred i dur -podent accedir a la sempre agradosa i cozy mamelleta-, però no ha acabat d'agradar-li del tot. Intentaré canviant-li el bibe, a vore si posant-li-ho fàcil li agrada més.

De passeig per l'hort

Vaig ficar en això de les planetes al meu sogre, i afortunadament, encara que la feina m'ha fet allunyar-me de l'hort durant molts mesos, ell l'ha continuat cultivant. A voltes vaig amb Emili. Hui hi he anat, i hem collit tomaques. Després hem regat i ha tornat a casa ple de fang: però ell ja sabrà algun dia que això del fang m'importa ben poc. El més important és que s'ho passe pipa!

Primera Nit de Nadal

Ja tenim la primer Nit de Nadal per a Emili. I he de dir que es va portar com un campió, anit. I això que li vam trastocar tots els horaris. En comptes de dutxar-lo al voltant de les huit, com sempre, Emili el va dutxar a les sis. Ens vestírem tots guapos i mudats i a Emiliet li vaig preparar un pijameta per a quan es posara a dormir, i també els estris de menjar papilles.
La primera cosa de la nit, quan ja estem tots reunits és fer cagar el tió. La mare ens va fer cantar tres voltes abans que el tió es posara a cagar regals! I a l'última de les voltes Emili pare va agafar a Emili fill i li va fer pegar al tió amb un bastó. I Emiliet tot el que volia era menjar-se el bastó! Ens va cagar regals per a tots: per a Emili un martell que sona quan pigues, un joc de picar amb un martell unes formes geomètriques, i un cap d'ànec que quan el sacses fa soroll. Molt divertit. L'entrega de regals va allargar un poc, perquè hi havia molts regals i molta família -n'érem 13, Emiliet inclòs, naturalment-. I a l'hora de sopar li vaig preparar papilla de pera. Se la va menjar quasi tota. Mentrestant, tenia molta son. Tenia els ulls rojos, rojos. Però com veia tant de moviment, no volia adormir-se. Finalment, després de les papilles li vaig canviar el paquet i li vaig posar el pijama -de presidiari, que diuen. Està moníssim amb eixe pijama-. I a la mamella es va adormir. Naturalment, mentre jo feia totes estes coses, els altres sopaven. I quan van acabar tots de sopar jo encara tenia fam. Però no va importar, perquè Emili va passar una Nit de Nadal fantàstica, rodejat de família, menjar, regals i felicitat, com ha de ser. I hui li espera un dinar de Nadal -o pràcticament diria un dia sencer de Nadal- igualment feliç, rodejat, aquesta volta, per la família de son pare.

La pera

Hui hem provat la pera. Si la setmana passada va tastar un gallonet de taronja, hui he agafat una pera, li he tret el suquet amb una cullereta i li l'he donat a tastar a l'hora de dinar, mentre menjava el postre a ca'ls meus sogres. M'encanta perquè quan li pose la cullera fa la mateixa gesticulació que quan mama. No és molt efectiu a l'hora de prendre el líquid de la cullereta, però té traça suficient com per a provar-lo. I li ha agradat!
Emili encara només mama, i sembla que de moment li resulta suficient. No sembla patir fam, i està cada dia més preciós -pesa huit quilos i mig, ja!-. Li incorporarem la fruita als sis mesos, quan jo entre a treballar -i quan la OMS recomana que s'introduïsquen els sòlids als xiquets, és a dir, l'alimentació complementària-. Com ja ha provat la tarongeta i la pera -la pròxima cosa que tinc intenció que taste és la poma-, sé que no rebutjarà aquests aliments, perquè li agraden d'allò més. Ara que ho taste, i aixina ja tenim el camí fet. La veritat és que sempre que estem a taula mostra interès -per agafar coses-, però si estic menjant i el tinc assegut damunt meu, també mostra interès pel que hi ha a la cullera. Per això, definitivament, li he fet provar la fruita.