Disney Show a Alacant

Després d'un mes d'octubre llarg i terrible, i d'una entrada de novembre accidentada, finalment va arribar el dia d'anar a vore el Show de Mickey Mouse a Alacant. Vam comprar les entrades a principis d'octubre, i ens hi ha acompanyat la Tia Maria. Sé que és una bogeria, i que hem estat més estona en el cotxe que en el show pròpiament dit, però a Emili li ha encantat. Es tractava d'un show on apareixen els personatges preferits de Disney: Mickey, Minnie, Donald i Goofie. He de dir que es va portar com un home, va estar assegut a la cadira com un home durant tot el show, va sopar un entrepà (sense gluten) enorme, i de camí de tornada es va adormir com un angelet. Ací està la prova.

Ferran i el biberó

Com el dijous hem d'anar a fer-li la biòpsia a Emili, no em puc endur el meu lactant a l'hospital, i s'haurà de quedar amb la "uela" Pilar. Serà la primera volta en tota la seua vida que s'alimenta lluny de mi, i per fer una prova, hui he descongelat llet i li la he donada amb un biberó de medela supermodern que es diu calm, i que en principi ha de succionar com si succionara la mamella per a traure la llet. No sé si és per l'invent, o si era perquè era la primera volta que s'alimentava a través d'un plàstic fred i dur -podent accedir a la sempre agradosa i cozy mamelleta-, però no ha acabat d'agradar-li del tot. Intentaré canviant-li el bibe, a vore si posant-li-ho fàcil li agrada més.

Alfabetització digital

Com tot, començàrem per casualitat. Estava una nit avorrit, i Emili volia jugar amb l'ordinador de la mare, tot i que jo estava treballant. Vaig acabar de rematar el que estava fent i li vaig posar la pàgina web de poissonrouge. No farà més de deu dies, d'això. Després de jugar una estona -ell tocava la pantalla el que volia, i jo movia el ratolí, vaig haver d'anar a la cuina. I va ser quan ell es va iniciar en el ratolí per primera volta. En el ratolí del portàtil, el dit recorrent el quadradet. Després de vore com tenia una bona predisposició per usar el ratolí no vaig vore descabdellada la idea de gastar-ne un de veritat, dels que tenen un cable i van units a l'ordinador. En vaig estar buscant de Mickey mouse per la xarxa, però son pare, al cap de dos dies, va vindre a casa amb un xicotet ratolí verd i una estoreta roja. El primer material digital d'Emiliet.

Logo de la pàgina Poisson Rouge

L'activitat que més joc ha donat inicialment a Emili ha estat el de les botelles verdes. Canten una cançó i has d'anar tombant botelles. L'activitat és relativament senzilla, perquè les botelles estan molt juntes les unes de les altres i anar amb el ratolí de botella en botella no és complicat. Després es clica sobre la botella, i la botella cau. Fins ara, aquesta havia estat l'activitat estrella d'Emili. Anit, com sempre i de casualitat, vaig vore una nova capacitat del meu fill.
Hi ha una altra activitat en què una estrella té un fil que si s'estira -clicant i arrastrant el ratolí cap avall- l'estrella canta una cançó. Doncs bé, com que no podia estar amb ell, ell mateix va fer aquest moviment: clicar i arrastrar, per poder sentir la cançó de l'estrella. Sabia que Emili faria progressos amb el ratolí, però no que en faria tants, ni tan de pressa.
Estic pensant en ensenyar-lo a engegar l'ordinador ell solet, posar internet i escriure la pàgina web de poisson rouge :) Pareix broma, però estic segura que no tardaria molt en ensenyar-se a ser autònom d'aquesta manera. A més, la primera lletrade poisson és la "pe" :)

La pe no està

Emili ha anat al metge amb son pare i la uela Pilar. Mentre estaven al metge, ha mirat el cartell de les lletres, el que hi ha a les consultes per fer controls de la vista, i ha començat a reconèixer algunes lletres. Deia: A d'Alma. D de Dit... I després de mirar una estona ha dit: La Pe no està.

I, efectivament, la pe no estava.

El nom de totes les coses

Emili té devoció a l'Imaginari des dels set o huit mesos. De primer, quan veia la portada del llibre es posava a riure. Després, als dotze mesos, era capaç d'assenyalar-lo quan el veia, indicant-nos aixina el seu desig de llegir el llibre. Ara, quan comença a tindre un nom per a totes les coses, també el té per a l'imaginari. L'anomena, naturalment, "imainai". Crec que l'afició a l'imaginari, i les hores que hem passat asseguts dient el nom de totes les coses pacientment -primer, només aguantava una o dos pàgines. Després, mirava tot el llibre. Ara busca pàgines concretes, seccions concretes les que l'interessen-, han ajudat molt a tindre  la més de mitja centena de paraules que té al seu vocabulari actiu. I va en augment.

Portada de l'Imaginari, de l'editorial SM. Existeix la versió en valencià, gallec, castellà, basc, anglés i francés.

A més d'aprendre el nom de les coses -i dels animals, i les persones-, Emili també ha heredat de l'imaginari una afició als llibres, a la lectura: actualment les coses amb què s'entreté més són: els instruments de música, els llibres i les activitats de muntar (el tren, o els blocs de construcció). Significatiu, si més no.

Fent deures

Jordi i Laia han vingut a passar la vesprada i fer deures a casa. Emili, que adora els seus cosins, ha volgut fer deures amb ells. Este ha estat el resultat.

Primer dia a l'escoleta

Preparats per anar cap a l'escoleta

Foto de parella abans de tornar jo cap a l'escola

Ahir va ser el primer dia a l'escoleta d'Emili. He de confessar que el vaig portar de camí amb un nus a la gola, no em preguntes perquè, un nus que es repetirà quan comence infantil, l'escola, l'institut i probablement la universitat. A la pràctica va anar bastant bé. Va ser el primer de la classe (el primer en arribar s'entén): es va trobar a gust de seguida, amb tants joguets! En primer lloc li va agradar la gran granota verda i els gossets de peluix que hi havia pel voltant. Després vam entrar a classe i va dir allò de "tu-tu", que significa "mitjà de transport". Es referia als cotxes que hi ha als penjadors on hi tenen enganzada la fotografia. Després arribaren més xiquets i més pares. No semblava que interactuaren molt, com és normal a estes edats, però es feien cas a voltes.

A les deu va vindre la iaia Maria i es va encarregar d'ell fins les onze i mitja, i després van anar a La Plana, a passar la resta del matí.