Evoluciona cada volta més. Ara des de fa un parell de dies, quan li deixes alguna cosa damunt la falda és capaç d’agafar-la. Bé, amb esforç, és posible que acabe agafant-la. Fins ara no ho feia, li costava molt. Ahir ho va fer quatre o cinc voltes, amb la qual cosa intuïsc que hi havia intencionalitat.
Emili també està desanquet amb els queixals, des de fa un parell de setmanes. La tia Sunsión em va dir si eren les genives, i ho vaig negar. Hui, al taller de lactància, quan han vist al xiquet rosegant-me els dits de les mans –que les hi posava a la boca, perquè estava desesperat-, m’han dit que és possible que siguen les dents: que li moguen dins la boca –cosa que no vol dir que vagen a eixir-li la setmana que ve, evidentment. Però ja se li veuen uns puntets blancs a les genives de baix.
Una altra cosa del taller de lactància és que organitzen moltes conferències i tallers. Emili i jo ens hem apuntat a un taller de massatge per a nadons i un parell de conferències. Ara que la meua única feina és ser mare, més val estar informada…
