Palmes, palmetes

Pel que es veu, les xiquetes són les que comencen les habilitats manuals, i es retrauen més a l'hora de gatejar, plantar-se o atrevir-se a caminar. En el grup de xiquetes de la mamella, ja fa unes setmanes que Clàudia és capaç d'aplaudir. Des que la vaig vore aplaudir em vaig dir: vullc que el meu xiquet també ho faça. Evidentment. Per això vaig començar una campanya de "ensenyeu-li al meu xic a aplaudir". Les ueles han passat dies ensenyant-li allò de "palmes, palmetes". Però el xic, ni cas. Fins ara ha estat agafant-nos les mans per a fer-nos aplaudir ell. La setmana passada va fer allò de "tites-tites"; tocar-se amb un ditet la palma de la mà oposada. I  a cada volta que ho ha fet tot han  estat alegries, motivacions i somriures. Fins que ahir, abans d'entrar a l'ascensor, tornant de ca la meua germana, va posar-se a fer tites. Vaig somriure i fer grans escarafalls, per animar-lo. I quina va ser la meua sorpresa quan em vaig adonar que ja no tocava la palma amb el dit, sinó amb tota la mà! El meu xic feia les primeres palmades a l'ascensor! El meu xic ja fa palmetes. Pròxima estació: Dir adéu amb les mans. Però sense agobiar.