Hui hem provat la pera. Si la setmana passada va tastar un gallonet de taronja, hui he agafat una pera, li he tret el suquet amb una cullereta i li l'he donat a tastar a l'hora de dinar, mentre menjava el postre a ca'ls meus sogres. M'encanta perquè quan li pose la cullera fa la mateixa gesticulació que quan mama. No és molt efectiu a l'hora de prendre el líquid de la cullereta, però té traça suficient com per a provar-lo. I li ha agradat!
Emili encara només mama, i sembla que de moment li resulta suficient. No sembla patir fam, i està cada dia més preciós -pesa huit quilos i mig, ja!-. Li incorporarem la fruita als sis mesos, quan jo entre a treballar -i quan la OMS recomana que s'introduïsquen els sòlids als xiquets, és a dir, l'alimentació complementària-. Com ja ha provat la tarongeta i la pera -la pròxima cosa que tinc intenció que taste és la poma-, sé que no rebutjarà aquests aliments, perquè li agraden d'allò més. Ara que ho taste, i aixina ja tenim el camí fet. La veritat és que sempre que estem a taula mostra interès -per agafar coses-, però si estic menjant i el tinc assegut damunt meu, també mostra interès pel que hi ha a la cullera. Per això, definitivament, li he fet provar la fruita.
