La pera

Hui hem provat la pera. Si la setmana passada va tastar un gallonet de taronja, hui he agafat una pera, li he tret el suquet amb una cullereta i li l'he donat a tastar a l'hora de dinar, mentre menjava el postre a ca'ls meus sogres. M'encanta perquè quan li pose la cullera fa la mateixa gesticulació que quan mama. No és molt efectiu a l'hora de prendre el líquid de la cullereta, però té traça suficient com per a provar-lo. I li ha agradat!
Emili encara només mama, i sembla que de moment li resulta suficient. No sembla patir fam, i està cada dia més preciós -pesa huit quilos i mig, ja!-. Li incorporarem la fruita als sis mesos, quan jo entre a treballar -i quan la OMS recomana que s'introduïsquen els sòlids als xiquets, és a dir, l'alimentació complementària-. Com ja ha provat la tarongeta i la pera -la pròxima cosa que tinc intenció que taste és la poma-, sé que no rebutjarà aquests aliments, perquè li agraden d'allò més. Ara que ho taste, i aixina ja tenim el camí fet. La veritat és que sempre que estem a taula mostra interès -per agafar coses-, però si estic menjant i el tinc assegut damunt meu, també mostra interès pel que hi ha a la cullera. Per això, definitivament, li he fet provar la fruita.

Primera piscina

Ja tenia pensat portar a Emili a natació des que estava embarassada. Em vaig assabentar que estava en estat de bona esperança mentre feia un curs avançat de natació a la piscina del Grau, i com veia que tenien sessions de natació per a bebès, la idea la vaig tindre en un principi. Però en anar a preguntar, em comentaren que només acceptaven a bebès a partir de sis mesos -cosa que no entenc, perquè als sis mesos és quan perden el reflex de busseig-. Aixina que una mare de la mamella -Virginia- i jo ens hem comboiat per a portar als nostres nadons a natació al Max Wellness Spa, a Bellreguard, que els accepten a més jove edat. Abans d'apuntar-nos ens han convidat a fer una prova, i ha estat hui, a les sis i mitja de la vesprada.
Emili ha entrat amb un Babykini posat i un gorret per al cap que hem comprat a l'entrada. L'entrenadora, Raquel, em deia com l'havia d'anar portant, i Emili ha estat encantat. Ha estat rient durant vint minuts seguits. Estava encantat. Només en vore-li la cara ja he decidit que volia vindre amb ell a natació sense falta.
M'ha fet molta gràcia que tenia l'impuls de moure les cametes mentre el passejava per l'aigua agafat dels bracets. Pareix que no, però sembla que fan molt d'esforç.
Al final de la sessió l'han escabussat tres voltes -delicadament, només fins a les celles, progressivament-. Aixina i tot, ha fet una carassa com que li li ha agradat massa. A la tercera volta, quan ja eixíem, s'ha posat a plorar definitivament.
El bany i el canvi de roba posteriors han estat un tant caòtics, sobretot perquè sent jo una persona sola la cosa es complica. Però tinc la sensació que si ve Virginia resultarà més senzill -ens podem ajudar l'una a l'altra-. Afortunadament per a mi, he coincidit en aquesta sessió amb Joana, la cosina de Neus, i la seua filla Maria de dos mesos i mig. Ha estat una gran ajuda.
Emili s'ha adormit tan bon punt l'he posat al cotxe, i ha estat dormint fins que hem arribat a Dénia -teníem una entrega de premis literaris i una picaeta-. En arribar a l'auditori s'ha despertat, li he donat de mamar i ningú s'ha assabentat que hi havia un bebé. A l'eixida, quan hem fet la picaeta, ha estat la cirereta de la reunió. Tots ens miraven i venien a conèixer-lo. I a la nit ha dormit tota la nit com un angelet.

Protopetorros

Des del 19 de juliol, que va emetre el primer so que no era un plor, Emili ha estat fent provatures fonètiques. Ha passat l'etapa dels "ajo", i ara n'ha encetat una altra de "abu". Entretant és graciós sentir-lo dient vocals clares, com "uè" quan plora, o "ma" o "na" en algunes ocasions -quan està molest per alguna cosa-. Però el més important de hui és que ha començat els protopetorros. Ha estat a la vesprada, mentre Emili feia el sopar i jo intentava torbar-lo. Ha unit els llavis mullats i ha intentat tirar aire a través d'ells. No li ha eixit un petorro, però és un bon inici. Ha estat com una "p" torpe, allargada. Ja li queda menys per dir "papa".

Bernat, Bernat

El diumenge jugava amb Emili a donar-li el mossegador -un de blau i blanc amb un pingüí. De sobte en comptes de portar-se'l a la boca -ja hi té traça- vaig vore com se'l posava al cap. Fins ara no arribava amb els braços al cap -els bebés estan tots desproporcionats, però van adquirint les proporcions i se'ls allarguen els braços i les cametes-. Ara cada volta arriba més. Des del diumenge li he vist fer un parell de voltes més el gest de portar-se alguna cosa al cap, en comptes de a la boca. Anem fent progressos.

Nova banyera

Tenim tres banyeres: la del canviador, on l'hem estat banyant fins ara; la verda plegable, que utilitzàrem en el viatge a Madrid, i la unflable. Fa un parell de setmanes que encenem el calefactor quan dutxem al xiquet, per a que no passe fred. Però això em complica la dutxa, perquè Emili cada vegada té més força, i ha descobert -al temps que hem engegat el calefactor- com de divertida és la dutxa quan esguita. En conclusió, ha estat fent el bany un santllàtzer, amb el perill que entre aigua al calefactor i ens electrocutem tots.
Hui passejant amb Virginia -hem anat a una exposició de pintures de l'any Borja, amb Aina i els nostres respectius bebès- he plantejat la qüestió. Ella m'ha dit que estava pensant en omplir-se la banyera i clavar al xiquet amb ella. En arribar a casa li ho he exposat a Emili pare, amb l'esperança que em donara l'aprovació. Després de recordar-me que sóc la sòcia de Greenpeace que més aigua gasta banyant-se en comptes de dutxant-se -fa mesos que no em banye!-, hem decidit unflar la banyera carabassa, i dutxar-hi a Emiliet.
El resultat ha estat molt satisfactori: Emili ha xapollejat com un boig, hem estat calentets al bany, no hi ha hagut perill i ningú no ha acabat xop com un polp. sembla que tindrà continuïtat.

Peus peuets

Tots els xiquets tard o d'hora es mosseguen els peus. Em pareix meravellós que durant alguna època en la nostra vida hàgem estat capaços de fer això, perquè a hores d'ara em pareix impossible. Emili està a punt d'assolir aquesta fita.
Els recén nascuts no són els éssers amb més flexibilitat. La flexibilitat es va desenvolupant a mesura que el cos creix, i arriba a la seua cima als dos anys. Mentrestant, cada xicoteta mostra d'habilitats és un pas més cap aquesta maduració. Hui, Emili ha fet el primer intent de mossegar-se el peu.
Estàvem a ca'ls avis d'Almoines. Maria Pilar li estava fent fotografies, perquè havíem anat a dinar -estaven les besàvies, Pureta i Conxeta-. El xic anava certament molt mudat, amb un vestidet de llana, calces i sabatetes de xarol. I assegut al sofà, mentre Alonso perdia el mundial de cotxes, Emili, que estava intentant ficar-se coses a la boca, s'ha intentat agafar el peu per posar-se'l a la boca. Intentarem desenvolupar més aquestes habilitats a casa

El trenet

Una de les coses més famoses d'Almoines és el parc del trenet. Venen de tota la comarca, i els diumenges es pot pujar en un trenet menudet. Fa alguns diumenges em van dir d'anar i portar al xiquet. Finalment Emili va anar amb son pare i sa tia Maria, però no va pujar al trenet. Hui se m'ha ocorregut que una manera de pujar al tren és amb la motxilla, portant-lo jo. De manera que hem anat al parc amb son pare, els iaios i els tios Joan i Maria.
Hem pujat la primera volta, però Emili estava dormint. Finalment, una volta despert, hem decidit tornar a pujar-lo.
No sembla que l'haja emocionat especialment. Estava normal, com quan està amb mi i camine pel carrer. Però l'hem filmat i n'hem fet un xicotet reportatge. Així podrà dir que ell als quatre mesos ja havia pujat al trenet.