Fa setmanes que em vaig apuntar, en una sessió de La Safor al pit, a un taller de massatges. Desafortunadament va coincidir que anit mateix ens entraren unes ganes irreprimibles d'anar al sopar en homenatge a Estellés. Val a dir que Emili es va acabar portant molt bé, però es nota que el xiquet comença a adonar-se d'on està, i de quan li canvien els ritmes. Anit i hui està tenint problemes per a dormir precisament pel canvi de ritme. Tornàrem a casa a les dos del matí -jo encara tinc remordiments de ser una mala mare-. A les quatre Emiliet s'ha despertat per a mamar, i després me l'he portat al llit de matrimoni, per a poder dormir els tres en pau.
A les deu i cinc ens hem presentat Pitusset i jo al taller, ell dormint i jo desfeta, però amb ganes d'aprendre. La sessió ha estat didàctica i amena, rodejada d'amics i bebés. La matrona estava divertint-se d'allò més mirant-me fer-li el massatge a Emili, perquè jo li parlava i ell em contestava. Això de "parlar" en veu alta -és a dir, emetre sons que no són plors o gemecs- ho fa des del 19 de juliol. Però des de fa dos dies cap ací ha incrementat la llargada i la freqüència de les seves xerrades fins a extrems hilariants. Hui al taller de massatge n'ha fet una demostració la mar de divertida.
La matrona ens animava a parlar amb els nostres bebés: el massatge és alguna cosa més que quelcom agradable; és una manera de comunicar-se amb el fill, de conèixer-lo. De fet, en algun lloc he llegit que els bebés prematurs incrementen el seu pes en un 20% més si els fan massatges i són tocats que en aquells que no. No sé si és pels massatges que li faig -després del bany-, però Emili porta un molt bon ritme de creixement. Ara que ha complit els tres mesos ronda els set quilos i mig. Mama cada vegada amb menys freqüència -pot arribar a estar quatre hores sense tastar mamella durant el dia, i sis o set durant la nit-, però probablement amb igual fruïció.
Aquesta nit, que estava nerviós, li he tornat a fer el massatge del matí: tot nuet, sense ni tan sols bolquer, amb la cremeta de mil duros, la música que li posava quan estava a la panxa, damunt del nostre llit de matrimoni i amb la llum tènue. S'ha acabat relaxant; s'ha posat content. I ara, mentre escric damunt del mateix llit on fa una hora l'acariciava i el tocava, està amb son pare al menjador agafant la son. Els meus Emilis.
