dimarts, 19 d’octubre del 2010

Tot el dia amb ell

M'he passat el dia entregada al meu fill. No hi ha cosa que em faça més feliç que això. Ara, amb tres mesos i mig, puc dir que Emili està cada dia més deliciós. I més gran! Hui el que generalment tarde tres quarts o una hora en fer -canviar-lo i assear-lo a ell, donar-li de mamar, assear-me jo i desdejunar-, ho he fet en dos hores! Perquè s'ha passat una hora sencera mamant, de nou i mitja a deu i mitja.
Una de les coses que més m'agraden d'ara és que li ha pegat per parlar després de mamar. Està prenent i quan ja està satisfet es gira, em somriu, i em parla. Jo li parle també, i com veu que li conteste, ell encara em parla més. És una escena tendríssima i divertidíssima alhora. Me'l menjaria.
Com he dit, hem passat tot el dia junts. No he fet res de la casa, pràcticament. Pel matí a més de les tasques que ens han ocupat hem parlat al sofà, hem agafat joguets, hem fet gimnàstica -posar-lo cap per avall, que no li agrada però la pediatra m'ha dit que és important que ho faça, hem contat el conte de la Maisy i els somnis, i finalment s'ha posat potroset. Intentant que s'adormira, finalment he decidit portar-lo a passejar. Hem estat al parc del trenet i al pati dels meus sogres, on he aprofitat per a regar les bledes i el julivert -que he plantat en vistes que el proper gener comence a prendre papilles salades, per fer-li-les amb bledes ecológiques-. Finalment en arribar a casa sembla que s'ha adormit.
És un bebé poc dormidor, de dia. Hui l'he tancat a l'habitació, l'he ficat dins la cuna, li he tancat la persiana i he fet el possible per què dormira almenys una horeta. Al cap de mitja horeta ha fet uec. I cap amunt. A migdia mitja horeta més, i per la vesprada dos mitges hores més. Entre dormideta i dormideta ha vingut Alícia, que no l'havia vist des que tenia dos mesos. L'ha vist enorme i s'ha enamorat; Emili estava divertidíssim, reia molt, i ens feia riure.
Ara que ja és de nit s'han acabat les rutines. Després de la dutxa sol prendre i s'adorm després de la presa. Mantinc a Emili dormint al menjador fins assegurar-me que efectivament s'ha adormit per a tota la nit. Fa un quart l'he traslladat a la cuna, i ara jo mateixa aniré al llit. Em cal fer els mateixos horaris que el meu infant, o em moriré de son!