Cap d'any

El primer Cap d'any d'Emili. Ara ja puc dir que va nàixer l'any passat. En certa manera, em sap greu, però la vida continua, i encara li esperen desenes de caps d'any felicíssims, al meu xiquet. Espere que més feliç que el d'enguany, almenys; vam fer un sopar amb els amics a Almoines, a la casa d'una amiga d'Emili, Bea. La veritat és que estiguérem d'allò més bé, però Emiliet no està acostumat a aquestes coses: hi havia dotze adults i quatre xiquets, una prenyada i el nostre nadó. Amb tot l'enrenou dels xiquets -i dels adults- a Emili li va costar agafar el son. Es va adormir al llarg del sopar, cosa que em va permetre menjar, però en arribar al postre va tornar a despertar-se, i esta volta va ser per a no callar. No podia agafar el son. Son pare i jo, en vore'l tan amarg, ens en tornàrem cap a casa un quart després de les campanades. Al final s'adormia a la una de la nit, pobret. Ha mamat diverses voltes al llarg de la nit.