En principi estava en contra del taca-taca. Havia sentit que no era bo per al xiquet. Fins que va arribar Emiliet, el meu fill. Ha estat anant a natació durant un mes, i ha reforçat els músculs d'una manera espectacular. Es planta, i fa intents de caminar. Per això, hui, quan l'àvia Pilar ens ha recordat que tenia un taca-taca, no ho he dubtat. Seria una passada per a Emili! He muntat el taca-taca i vore'l dins ha estat com vore'l lliure. Sense frens, sense caure, sense adults. Ell i el taca-taca, sols, en el terra de la cuina! En ser la primera volta, val a dir que ha fet el que ha pogut: ha caminat, a voltes avant, a voltes arrere, a voltes de costat, i quan es cansava, s'asseia. Avançava només quan tenia un estímul per davant, però no ha parat de moure's en tota l'estona. A la cuina estàvem els tres Emilis, Pilar, Joan i jo. Crec que el meu cunyat ho ha gravat amb el mòbil.
