Primer Nadal

Primer Nadal d'Emili. Recorde que fa un any pensava: tinc ganes que siga el Nadal que ve. Aixina ja tindré el meu fill. Ha estat un any llarg, però finalment ha arribat el Nadal que ve amb el meu xiquet en braços. Hem dinat a casa l'àvia Pilar, que ha fet picaeta, peixet, gambetes i tot de coses bones per a dinar. A taula, els de la família de sempre, més el tio Blanco, la tia Bela, l'altra tia Bela (la tia del xiquet) i a última hora se'ns ha unit Carlos, la parella. Hem dinat des de les dos fins a les set de la vesprada. En tot aquest temps, Emiliet ha dinat amb nosaltres -caqui-, a dormit, i s'ha passejat de braç en braç, donant la murga i fent-nos passar moments preciosos tot alhora. A partir de les set hem anat a ca les "ueles", a ca la tia Pureta i a ca la "ueleta". Desitjava que tornara a tindre un moment de lucidesa, però no ha estat possible. En tot cas, a la festa se'ns han unit els tios -Salvador i Jesús-, les ties -Fani i Júlia-, i els cosins -Sara (i Rubén), Jesús i Salva-. Emiliet ha passat de braç en braç, però s'ha notat que començava a estar cansat. Ha arribat a casa i s'ha adormit de seguida. Un dia cansat, per al xiquet, però molt feliç.