Emili ha nascut amb els quatre avis -,una sort que jo no vaig tindre-, molts oncles-avis,una tia-besàvia (la Tia Pureta) i una besàvia (la ueleta Conxeta). Sempre que he portat el xiquet a ca la tia Pura, que viu amb la germana -la ueleta Conxa-, no he vist cap de moviment per part de la germana. La ueleta pateix Alzheimer des de fa anys -jo no l'he coneguda amb coneixement, i fa set anys que conec el meu home-. Des que la conec pràcticament no l'he sentida parlar, tampoc. L'Alzheimer que pateix és avançat i sever, i poc fer poques coses. Només l'he sentida riure, perquè el tio Jesús té l'habilitat de fer-la riure fins i tot ara.
Hui he anat a ca la uela Pilar, ací mateix, a Almoines. Ha coincidit que estaven la Tia Pureta -a qui se li obri el cor cada volta que veu a Emiliet- i la ueleta. De primer l'ha agafat la tia, que no sap què fer amb ell de contenta que es posa. No sap certament què fer-li. Després la uela Pilar ha agafat Emili i l'ha posat davant la ueleta Conxa, que fins ara estava dormint. I sembla haver tingut un flaix de lucidesa. L'ha mirat i li ha dit- Bonico. I després -Guapo. I quan Pilar li ha dit que era el seu besnét ha posat cara d'emoció i d'alegria. Si sabera que ha de reaccionar aixina cada volta que el veu li'l portaria tots els dies a casa. Ha estat una llàstima no haver enregistrat el moment amb vídeo o amb alguna cosa. Volia, almenys, deixar-ne constància al bloc.
