dilluns, 6 de desembre del 2010
Fent l'indi
Fa uns dies -no recorde exactament si quatre o cinc- per a fer-lo riure mentre renegava en veu alta vaig tapar-li i destapar-li la boca amb el ditet a Emili. Com quan fem l'indi, per entendre'ns. Em va fer riure molt. En mostrar-li-ho a son pare també li va fer gràcia, i també li ho va fer -més a pressa- la següent volta que es va presentar l'oportunitat. Ara, després de tots aquests dies, a Emiliet sembla haver-li fet gràcia definitivament, i cada volta que li ho fem, torna a cridar -a dir aaaaaaah- per a que li tapem i li destapem la boca per fer l'indi. És molt graciós!