Taca-taca

En principi estava en contra del taca-taca. Havia sentit que no era bo per al xiquet. Fins que va arribar Emiliet, el meu fill. Ha estat anant a natació durant un mes, i ha reforçat els músculs d'una manera espectacular. Es planta, i fa intents de caminar. Per això, hui, quan l'àvia Pilar ens ha recordat que tenia un taca-taca, no ho he dubtat. Seria una passada per a Emili! He muntat el taca-taca i vore'l dins ha estat com vore'l lliure. Sense frens, sense caure, sense adults. Ell i el taca-taca, sols, en el terra de la cuina! En ser la primera volta, val a dir que ha fet el que ha pogut: ha caminat, a voltes avant, a voltes arrere, a voltes de costat, i quan es cansava, s'asseia. Avançava només quan tenia un estímul per davant, però no ha parat de moure's en tota l'estona. A la cuina estàvem els tres Emilis, Pilar, Joan i jo. Crec que el meu cunyat ho ha gravat amb el mòbil.

Sons nous

Fins fa poc el desenvolupament lingüístic d'Emili havia estat avorrit: aaaa, ago, i agú, havien estat els últims sons. Sembla que des de fa unes setmanes s'escolta, i li agrada el so de la seua pròpia veu. He de dir que a mi també m'agrada el so de la seua veu. Ara fa crits expressius quan està content, o satisfet. Però a més ha incrementat el nombre de vocals i de síl·labes. Hem de donar la benvinguda, al món d'Emili, a les noves síl·labes: Abu, Iya, Aia i Iieee. També s'ha iniciat en els sons consonàntics, però no els puc classificar en l'apartat de síl·labes. Diu alguna cosa aixina com vmpf.

Primer Nadal

Primer Nadal d'Emili. Recorde que fa un any pensava: tinc ganes que siga el Nadal que ve. Aixina ja tindré el meu fill. Ha estat un any llarg, però finalment ha arribat el Nadal que ve amb el meu xiquet en braços. Hem dinat a casa l'àvia Pilar, que ha fet picaeta, peixet, gambetes i tot de coses bones per a dinar. A taula, els de la família de sempre, més el tio Blanco, la tia Bela, l'altra tia Bela (la tia del xiquet) i a última hora se'ns ha unit Carlos, la parella. Hem dinat des de les dos fins a les set de la vesprada. En tot aquest temps, Emiliet ha dinat amb nosaltres -caqui-, a dormit, i s'ha passejat de braç en braç, donant la murga i fent-nos passar moments preciosos tot alhora. A partir de les set hem anat a ca les "ueles", a ca la tia Pureta i a ca la "ueleta". Desitjava que tornara a tindre un moment de lucidesa, però no ha estat possible. En tot cas, a la festa se'ns han unit els tios -Salvador i Jesús-, les ties -Fani i Júlia-, i els cosins -Sara (i Rubén), Jesús i Salva-. Emiliet ha passat de braç en braç, però s'ha notat que començava a estar cansat. Ha arribat a casa i s'ha adormit de seguida. Un dia cansat, per al xiquet, però molt feliç.

Primera Nit de Nadal

Ja tenim la primer Nit de Nadal per a Emili. I he de dir que es va portar com un campió, anit. I això que li vam trastocar tots els horaris. En comptes de dutxar-lo al voltant de les huit, com sempre, Emili el va dutxar a les sis. Ens vestírem tots guapos i mudats i a Emiliet li vaig preparar un pijameta per a quan es posara a dormir, i també els estris de menjar papilles.
La primera cosa de la nit, quan ja estem tots reunits és fer cagar el tió. La mare ens va fer cantar tres voltes abans que el tió es posara a cagar regals! I a l'última de les voltes Emili pare va agafar a Emili fill i li va fer pegar al tió amb un bastó. I Emiliet tot el que volia era menjar-se el bastó! Ens va cagar regals per a tots: per a Emili un martell que sona quan pigues, un joc de picar amb un martell unes formes geomètriques, i un cap d'ànec que quan el sacses fa soroll. Molt divertit. L'entrega de regals va allargar un poc, perquè hi havia molts regals i molta família -n'érem 13, Emiliet inclòs, naturalment-. I a l'hora de sopar li vaig preparar papilla de pera. Se la va menjar quasi tota. Mentrestant, tenia molta son. Tenia els ulls rojos, rojos. Però com veia tant de moviment, no volia adormir-se. Finalment, després de les papilles li vaig canviar el paquet i li vaig posar el pijama -de presidiari, que diuen. Està moníssim amb eixe pijama-. I a la mamella es va adormir. Naturalment, mentre jo feia totes estes coses, els altres sopaven. I quan van acabar tots de sopar jo encara tenia fam. Però no va importar, perquè Emili va passar una Nit de Nadal fantàstica, rodejat de família, menjar, regals i felicitat, com ha de ser. I hui li espera un dinar de Nadal -o pràcticament diria un dia sencer de Nadal- igualment feliç, rodejat, aquesta volta, per la família de son pare.

Inici de gateig II

Poc a poc Emili es va desenvolupant físicament. Va adquirint noves habilitats. La primera novetat va ser quan va alçar el coll. Després s'alçava sobre el pit, amb els braços, i des de fa un parell de mesos -ara en té cinc-, alçava el cul espitjant-se amb les cames. Tanmateix era incapaç d'alçar el tronc, la panxa, amb els braços, tot alçant les cames. És a dir, no es posava de quatre potes. Des de fa un parell de dies -i anit ho va fer clarament- està fent els inicis de posar-se de quatre potes. Alça els braços i després les cames, de manera que es queda aguantant el pes del seu cos amb braços i cames. Un xicotet avanç més cap al gateig. El dia que siga capaç de desplaçar-se ja vorem què fem, perquè és un xiquet molt mogut, que no li agrada estar sense fer res. Li agrada agafar coses, posar-se les a la boca, tocar, sacsar, moure amunt i avall. També li agrada aguantar-se de peu, aguantant-se només de les manetes quan nosaltres l'agafem de les mans. Aguanta uns segons, i certament va adquirint cada volta més equilibri.

Tortura a l'aigua

Emili té dies a la piscina. El priemr dia va ser una gràcia, el segon dia va plorar un poc, i el tercer dia ha estat una tortura per a ell. Estic mosquejada perquè cada volta sembla patir més. Si em torna a muntar una esceneta deixaré de portar-lo, que no ha vingut a este món a patir, el meu fill. He parlat amb l'entrenadora, i li he comentat que precisament li acabava d'eixir una dent. M'ha dit que en eixe cas probablement l'aigua calenta li estava afectant, que probablement li produïa un cert dolor. L'he tret de la piscina abans d'hora. Esperem que siga només per la denteta.

Denteta!

Sabíem que estava desanquet per les dents, que es fica tot el que troba a la boca. Anit, de fet, no tenia denteta. Però de la nit al matí, sense saber com, li n'ha eixit una! La dent esquerra és la primera que li ha eixit -i això que tots crèiem que seria la dreta, perquè des de fa temps tenia una taqueta blanca, que pensàvem que era la dent que transparentava. Doncs no, la dent esquerra ha eixit hui del seu amagatall. No puc evitar tocar-li-la. No em crec que el meu fillet tinga ja una denteta!