Tot el dia amb ell

M'he passat el dia entregada al meu fill. No hi ha cosa que em faça més feliç que això. Ara, amb tres mesos i mig, puc dir que Emili està cada dia més deliciós. I més gran! Hui el que generalment tarde tres quarts o una hora en fer -canviar-lo i assear-lo a ell, donar-li de mamar, assear-me jo i desdejunar-, ho he fet en dos hores! Perquè s'ha passat una hora sencera mamant, de nou i mitja a deu i mitja.
Una de les coses que més m'agraden d'ara és que li ha pegat per parlar després de mamar. Està prenent i quan ja està satisfet es gira, em somriu, i em parla. Jo li parle també, i com veu que li conteste, ell encara em parla més. És una escena tendríssima i divertidíssima alhora. Me'l menjaria.
Com he dit, hem passat tot el dia junts. No he fet res de la casa, pràcticament. Pel matí a més de les tasques que ens han ocupat hem parlat al sofà, hem agafat joguets, hem fet gimnàstica -posar-lo cap per avall, que no li agrada però la pediatra m'ha dit que és important que ho faça, hem contat el conte de la Maisy i els somnis, i finalment s'ha posat potroset. Intentant que s'adormira, finalment he decidit portar-lo a passejar. Hem estat al parc del trenet i al pati dels meus sogres, on he aprofitat per a regar les bledes i el julivert -que he plantat en vistes que el proper gener comence a prendre papilles salades, per fer-li-les amb bledes ecológiques-. Finalment en arribar a casa sembla que s'ha adormit.
És un bebé poc dormidor, de dia. Hui l'he tancat a l'habitació, l'he ficat dins la cuna, li he tancat la persiana i he fet el possible per què dormira almenys una horeta. Al cap de mitja horeta ha fet uec. I cap amunt. A migdia mitja horeta més, i per la vesprada dos mitges hores més. Entre dormideta i dormideta ha vingut Alícia, que no l'havia vist des que tenia dos mesos. L'ha vist enorme i s'ha enamorat; Emili estava divertidíssim, reia molt, i ens feia riure.
Ara que ja és de nit s'han acabat les rutines. Després de la dutxa sol prendre i s'adorm després de la presa. Mantinc a Emili dormint al menjador fins assegurar-me que efectivament s'ha adormit per a tota la nit. Fa un quart l'he traslladat a la cuna, i ara jo mateixa aniré al llit. Em cal fer els mateixos horaris que el meu infant, o em moriré de son!

Taller de massatges

Fa setmanes que em vaig apuntar, en una sessió de La Safor al pit, a un taller de massatges. Desafortunadament va coincidir que anit mateix ens entraren unes ganes irreprimibles d'anar al sopar en homenatge a Estellés. Val a dir que Emili es va acabar portant molt bé, però es nota que el xiquet comença a adonar-se d'on està, i de quan li canvien els ritmes. Anit i hui està tenint problemes per a dormir precisament pel canvi de ritme. Tornàrem a casa a les dos del matí -jo encara tinc remordiments de ser una mala mare-. A les quatre Emiliet s'ha despertat per a mamar, i després me l'he portat al llit de matrimoni, per a poder dormir els tres en pau.

A les deu i cinc ens hem presentat Pitusset i jo al taller, ell dormint i jo desfeta, però amb ganes d'aprendre. La sessió ha estat didàctica i amena, rodejada d'amics i bebés. La matrona estava divertint-se d'allò més mirant-me fer-li el massatge a Emili, perquè jo li parlava i ell em contestava. Això de "parlar" en veu alta -és a dir, emetre sons que no són plors o gemecs- ho fa des del 19 de juliol. Però des de fa dos dies cap ací ha incrementat la llargada i la freqüència de les seves xerrades fins a extrems hilariants. Hui al taller de massatge n'ha fet una demostració la mar de divertida.

La matrona ens animava a parlar amb els nostres bebés: el massatge és alguna cosa més que quelcom agradable; és una manera de comunicar-se amb el fill, de conèixer-lo. De fet, en algun lloc he llegit que els bebés prematurs incrementen el seu pes en un 20% més si els fan massatges i són tocats que en aquells que no. No sé si és pels massatges que li faig -després del bany-, però Emili porta un molt bon ritme de creixement. Ara que ha complit els tres mesos ronda els set quilos i mig. Mama cada vegada amb menys freqüència -pot arribar a estar quatre hores sense tastar mamella durant el dia, i sis o set durant la nit-, però probablement amb igual fruïció.

Aquesta nit, que estava nerviós, li he tornat a fer el massatge del matí: tot nuet, sense ni tan sols bolquer, amb la cremeta de mil duros, la música que li posava quan estava a la panxa, damunt del nostre llit de matrimoni i amb la llum tènue. S'ha acabat relaxant; s'ha posat content. I ara, mentre escric damunt del mateix llit on fa una hora l'acariciava i el tocava, està amb son pare al menjador agafant la son. Els meus Emilis.

Dormir tota la nit

Que un bebé dorma tota la nit és una utopia. Només un tant per cent molt reduït dorm tota la nit. I també va per fases. Emili els dos primers mesos es despertava una o dos voltes per mamar. Del segon al tercer mes em dormia huit o nou hores seguides. Als tres mesos va començar a despertar-se tres o quatre voltes i va ser la tortura. Em vaig passar una setmana seguida dormit tres o quatre hores: el deixava a la cuna, es despertava plorant, m'alçava, li donava el pit al menjador, ell es desvetllava, jo m'adormia, em passava una hora fent-lo adormir i quan finalment ell s'adormia qui estava desvetllada era jo. Pel que es veu, als tres mesos adquireixen les noves fases del son que tindran d'adults, i és un canvi que no els resulta fàcil. Després de consultar-ho a la Safor al Pit hem fet la prova que dorma amb nosaltres i donar-li de mamar gitats, sense alçar-nos ni ell ni jo. El resultat ha estat glòria. Dormim més estrets; però dormim!

Evolucions

Evoluciona cada volta més. Ara des de fa un parell de dies, quan li deixes alguna cosa damunt la falda és capaç d’agafar-la. Bé, amb esforç, és posible que acabe agafant-la. Fins ara no ho feia, li costava molt. Ahir ho va fer quatre o cinc voltes, amb la qual cosa intuïsc que hi havia intencionalitat.

Emili també està desanquet amb els queixals, des de fa un parell de setmanes. La tia Sunsión em va dir si eren les genives, i ho vaig negar. Hui, al taller de lactància, quan han vist al xiquet rosegant-me els dits de les mans –que les hi posava a la boca, perquè estava desesperat-, m’han dit que és possible que siguen les dents: que li moguen dins la boca –cosa que no vol dir que vagen a eixir-li la setmana que ve, evidentment. Però ja se li veuen uns puntets blancs a les genives de baix.

Una altra cosa del taller de lactància és que organitzen moltes conferències i tallers. Emili i jo ens hem apuntat a un taller de massatge per a nadons i un parell de conferències. Ara que la meua única feina és ser mare, més val estar informada…

La primera lletra

Emili ha dit A. Per primera volta ha emés un so sense intenció de queixar-se, sinó de comunicar-se pacíficament. Ha estat després del bany. Crec que el bany li agrada molt. Estava estirat al canviador, l'estàvem secant, i de sobte hem sentit el so de la seua veu. A. Hui, 19 de juliol de 2010, deu dies després de nàixer, Emiliet ha dit la seua primera lletra.

Dormir

Emili porta quasi una setmana dormint tota la nit. S’adorm a les onze i es desperta al voltant de les huit. La primera volta que va fer això em vaig sentir com si haguera passat una setmana en un balneari. Ara ja m'he malacostumat. Espere que la tònica continue aixina, i m'haja eixit un xiquet dormidor.

Deu fer més de quinze dies que l'hem passat a dormir a la seua cuna, a la seua habitació. Potser és que es troba més còmode d'aquesta manera, a l'habitació. Al final el cuco resultava un poc estret. Ara, a la cuna, sembla estar d'allò més bé, si he de jutjar per la quantitat d'hores que dorm seguides. La pediatra m'ha dit que no el deixe estar més de sis hores sense prendre. Però jo el tinc prou gros, el xiquet. Tampoc vullc despertar-lo per a que mame si no té ganes. 

He anat de visita a ca la tia Pura. És la germana de la besàvia d'Emili, la uela Conxeta. A ella no li agrada que la filmen, de manera que he hagut de fer este video "d'estrangis". Sé que no hauria d'haver-ho fet, però és per un bé major. He, he.