Primera Nit de Nadal

Ja tenim la primer Nit de Nadal per a Emili. I he de dir que es va portar com un campió, anit. I això que li vam trastocar tots els horaris. En comptes de dutxar-lo al voltant de les huit, com sempre, Emili el va dutxar a les sis. Ens vestírem tots guapos i mudats i a Emiliet li vaig preparar un pijameta per a quan es posara a dormir, i també els estris de menjar papilles.
La primera cosa de la nit, quan ja estem tots reunits és fer cagar el tió. La mare ens va fer cantar tres voltes abans que el tió es posara a cagar regals! I a l'última de les voltes Emili pare va agafar a Emili fill i li va fer pegar al tió amb un bastó. I Emiliet tot el que volia era menjar-se el bastó! Ens va cagar regals per a tots: per a Emili un martell que sona quan pigues, un joc de picar amb un martell unes formes geomètriques, i un cap d'ànec que quan el sacses fa soroll. Molt divertit. L'entrega de regals va allargar un poc, perquè hi havia molts regals i molta família -n'érem 13, Emiliet inclòs, naturalment-. I a l'hora de sopar li vaig preparar papilla de pera. Se la va menjar quasi tota. Mentrestant, tenia molta son. Tenia els ulls rojos, rojos. Però com veia tant de moviment, no volia adormir-se. Finalment, després de les papilles li vaig canviar el paquet i li vaig posar el pijama -de presidiari, que diuen. Està moníssim amb eixe pijama-. I a la mamella es va adormir. Naturalment, mentre jo feia totes estes coses, els altres sopaven. I quan van acabar tots de sopar jo encara tenia fam. Però no va importar, perquè Emili va passar una Nit de Nadal fantàstica, rodejat de família, menjar, regals i felicitat, com ha de ser. I hui li espera un dinar de Nadal -o pràcticament diria un dia sencer de Nadal- igualment feliç, rodejat, aquesta volta, per la família de son pare.

Inici de gateig II

Poc a poc Emili es va desenvolupant físicament. Va adquirint noves habilitats. La primera novetat va ser quan va alçar el coll. Després s'alçava sobre el pit, amb els braços, i des de fa un parell de mesos -ara en té cinc-, alçava el cul espitjant-se amb les cames. Tanmateix era incapaç d'alçar el tronc, la panxa, amb els braços, tot alçant les cames. És a dir, no es posava de quatre potes. Des de fa un parell de dies -i anit ho va fer clarament- està fent els inicis de posar-se de quatre potes. Alça els braços i després les cames, de manera que es queda aguantant el pes del seu cos amb braços i cames. Un xicotet avanç més cap al gateig. El dia que siga capaç de desplaçar-se ja vorem què fem, perquè és un xiquet molt mogut, que no li agrada estar sense fer res. Li agrada agafar coses, posar-se les a la boca, tocar, sacsar, moure amunt i avall. També li agrada aguantar-se de peu, aguantant-se només de les manetes quan nosaltres l'agafem de les mans. Aguanta uns segons, i certament va adquirint cada volta més equilibri.

Tortura a l'aigua

Emili té dies a la piscina. El priemr dia va ser una gràcia, el segon dia va plorar un poc, i el tercer dia ha estat una tortura per a ell. Estic mosquejada perquè cada volta sembla patir més. Si em torna a muntar una esceneta deixaré de portar-lo, que no ha vingut a este món a patir, el meu fill. He parlat amb l'entrenadora, i li he comentat que precisament li acabava d'eixir una dent. M'ha dit que en eixe cas probablement l'aigua calenta li estava afectant, que probablement li produïa un cert dolor. L'he tret de la piscina abans d'hora. Esperem que siga només per la denteta.

Denteta!

Sabíem que estava desanquet per les dents, que es fica tot el que troba a la boca. Anit, de fet, no tenia denteta. Però de la nit al matí, sense saber com, li n'ha eixit una! La dent esquerra és la primera que li ha eixit -i això que tots crèiem que seria la dreta, perquè des de fa temps tenia una taqueta blanca, que pensàvem que era la dent que transparentava. Doncs no, la dent esquerra ha eixit hui del seu amagatall. No puc evitar tocar-li-la. No em crec que el meu fillet tinga ja una denteta!

Fent l'indi

Fa uns dies -no recorde exactament si quatre o cinc- per a fer-lo riure mentre renegava en veu alta vaig tapar-li i destapar-li la boca amb el ditet a Emili. Com quan fem l'indi, per entendre'ns. Em va fer riure molt. En mostrar-li-ho a son pare també li va fer gràcia, i també li ho va fer -més a pressa- la següent volta que es va presentar l'oportunitat. Ara, després de tots aquests dies, a Emiliet sembla haver-li fet gràcia definitivament, i cada volta que li ho fem, torna a cridar -a dir aaaaaaah- per a que li tapem i li destapem la boca per fer l'indi. És molt graciós!

Besàvia

Emili ha nascut amb els quatre avis -,una sort que jo no vaig tindre-, molts oncles-avis,una tia-besàvia (la Tia Pureta) i una besàvia (la ueleta Conxeta). Sempre que he portat el xiquet a ca la tia Pura, que viu amb la germana -la ueleta Conxa-, no he vist cap de moviment per part de la germana. La ueleta pateix Alzheimer des de fa anys -jo no l'he coneguda amb coneixement, i fa set anys que conec el meu home-. Des que la conec pràcticament no l'he sentida parlar, tampoc. L'Alzheimer que pateix és avançat i sever, i poc fer poques coses. Només l'he sentida riure, perquè el tio Jesús té l'habilitat de fer-la riure fins i tot ara.
Hui he anat a ca la uela Pilar, ací mateix, a Almoines. Ha coincidit que estaven la Tia Pureta -a qui se li obri el cor cada volta que veu a Emiliet- i la ueleta. De primer l'ha agafat la tia, que no sap què fer amb ell de contenta que es posa. No sap certament què fer-li. Després la uela Pilar ha agafat Emili i l'ha posat davant la ueleta Conxa, que fins ara estava dormint. I sembla haver tingut un flaix de lucidesa. L'ha mirat i li ha dit- Bonico. I després -Guapo. I quan Pilar li ha dit que era el seu besnét ha posat cara d'emoció i d'alegria. Si sabera que ha de reaccionar aixina cada volta que el veu li'l portaria tots els dies a casa. Ha estat una llàstima no haver enregistrat el moment amb vídeo o amb alguna cosa. Volia, almenys, deixar-ne constància al bloc.

La pera

Hui hem provat la pera. Si la setmana passada va tastar un gallonet de taronja, hui he agafat una pera, li he tret el suquet amb una cullereta i li l'he donat a tastar a l'hora de dinar, mentre menjava el postre a ca'ls meus sogres. M'encanta perquè quan li pose la cullera fa la mateixa gesticulació que quan mama. No és molt efectiu a l'hora de prendre el líquid de la cullereta, però té traça suficient com per a provar-lo. I li ha agradat!
Emili encara només mama, i sembla que de moment li resulta suficient. No sembla patir fam, i està cada dia més preciós -pesa huit quilos i mig, ja!-. Li incorporarem la fruita als sis mesos, quan jo entre a treballar -i quan la OMS recomana que s'introduïsquen els sòlids als xiquets, és a dir, l'alimentació complementària-. Com ja ha provat la tarongeta i la pera -la pròxima cosa que tinc intenció que taste és la poma-, sé que no rebutjarà aquests aliments, perquè li agraden d'allò més. Ara que ho taste, i aixina ja tenim el camí fet. La veritat és que sempre que estem a taula mostra interès -per agafar coses-, però si estic menjant i el tinc assegut damunt meu, també mostra interès pel que hi ha a la cullera. Per això, definitivament, li he fet provar la fruita.